TEMA 2: Actituds socials i professionals cap a la discapacitat: procediments d'avaluació i intervenció

Seguint la mecànica del tema 1, posem un mapa conceptual sobre el tema 2 amb allò més rellevant que hem treballat a classe.

Hem decidit utilitzar el mètode de mapa conceptual en comptes d'un resum o d'una reflexió ja que, per fer el mapa, ja hem tingut que resumir i reflexionar sobre allò que volem posar i pensem que aquesta manera de presentar-ho és molt més gràfica i clarificadora.

TEMA 1: Marc psicopedagògic de l'educació especial

En aquesta segona entrada del bloc, volem incorporar un enllaç amb un mapa conceptual sobre aquest primer tema.

L'elaboració d'aquest mapa ens ha servit per aclarir les idees treballades i poder organitzar-les, de manera que, simplement amb aquesta imatge, ja tenim una visió global de tot el que comporta aquest marc psicopedagògic.

EVOLUCIÓ DE CONCEPTES

BASES

PSICOPEDAGÒGIQUES DE

L'EDUCACIÓ ESPECIAL

1. De la terminologia que a continuació s'exposa:
   

1. Busca els significats d'aquests mots al diccionari de psicologia, de pedagogia, de la llengua o be alguna enciclopèdia.
   

Enciclopedia de la psicologia y la pedagogía. 1977- 1978 ed. SEDMAY ediciones, S.A

• ANORMAL: designa un comportament que difereix més o menys notablement de l'observat habitualment en condicions i per individus semblants. En el llenguatge corrent aquest terme és pejoratiu, ja que suposa una deficiència psíquica inclòs una tara psiquiàtrica. Els criteris de normalitat són generalment subjectius i, en tot cas, relatius a un grup humà determinat.
  

  
  

• IMBÈCIL: debilitat mental profunda. El C.I. es situa entre 30 i 35.
  

  
  

• DEFICIENT: nen en desavantatge amb els altres, ve per una deficiència específica ( sensorial o motriu), per una insuficiència mental, o per una malaltia física (cardíaca o respiratòria). Aquesta noció de dèficit, molt general, que té diversos graus de gravetat, s'aplica al conjunt de nens que necessiten mesures assistencials o una educació especialitzada.
  

  
  

• DEFICIÈNCIA: Insuficiència de la activitat d'un òrgan o d'una funció física o mental.
  

• Deficiència instrumental: retard en el desenvolupament de les funcions instrumentals de la intel·ligència ( llenguatge, organització de la percepció de l'espai i del temps).
  
• Deficiència mental: retràs mental.
  
• Deficiència pràxica: retard o insuficiència d''adquisició de la pràxia ( activitats motores coordinades en funció d'un objectiu i automàtiques en la major part.
  

Diccionario pedagógico y psicología. 2008 Ed. Cultural, S.A.

• IMBÈCIL: persona amb oligofrènia de grau mig. Forma d'insuficiència mental que impedeix viure d'un mode autònom.
  

  
  

• DEFICIENT: persona que pateix una deficiència orgànica o psíquica. L'adjectiu deficient va substituint-se paulatinament al concepte de minusvàlid o subnormal.
  

  
  

• MINUSVÀLID: terme referit a la persona que té, d'algun mode, disminuïda les seves capacitats físiques o psíquiques.
  

  
  

• CAPACITAT: possibilitat de desenvolupar funcions motrius i processos de pensament.
  

Diccionari abreujat d'educació. Ed. Graó. 1987

• SUBNORMAL: Infant o adolescent que sofreix un retard mental però que té possibilitats de recuperació i d'integració al grup dels normals. Tot i que és difícil fixar-ne el límits, pedagògicament se cenyeix als casos recuperables, distingint-se de la normal.
  

  
  

• ANORMAL: aplicat a les persones i la conducta, tot allò que s'escapa de la normalitat tant per excés com per defecte. Aquest terme s'utilitza també, indegudament, com a sinònim de subnormal o de minusvàlid. En els seus vessants intel·lectual físic i sexual.
  

  
  

• DISMINUÏT: que sofreix disminució. Persona restringida en les seves facultats físiques i mentals.
  

  
  

• CAPACITAT: Propietat de contenir fins a un límit determinat. Psic. Possibilitat de desenvolupar una activitat o de portar a terme quelcom fins al final, en referència a funcions motrius i processos mentals.
  

Diccionario de las ciencias de la educación. Ed. Diagonal santillana 1983.

• SUBNORMAL: Persona que el seu benestar físic, mental o ambdós pateix, per causes congènites, per malaltia o per accident una manca temporal o permanent que impedeix la seva autonomia, instrucció o feina.
  

  
  

• ANORMAL: terme no tècnic que designaria, general malformacions físiques i disfuncions fisiològiques. Psic. Aplicat a persones o conductes que s'aparten (per excés o per defecte) d'all+o normal. Tot i així, en el llenguatge usual aquest terme s'utilitza indevidament com a sinònim de subnormal o minusvàlid, incloent tots els aspectes intel·lectuals, tant els físics o socials.
  

  
  

• IMBÈCIL: Segon grau de la debilitat o del retard mental congènita o tempranament adquirida al nivell intel·lectual de l'imbècil. Està comprès entre un nen de 2 anys i un de 7 i el se C.I oscil·la entre 30 i 50, per la qual cosa necessita una cura constant, no pot comunicar-se amb els seus semblants, el llenguatge escrit, però pot realitzar algunes activitats simples.
  

  
  

• DEFICIÈNCIA: en general carència o falta d'alguna cosa, insuficiència en el funcionament. Implica per tant una anomalia. Les causes poden ser endògenes i exògenes. Segons el tipus d'organisme o funció on apareix la carència, es poden establir les següents classificacions: físiques o psíquiques. Ed. Especial: des del punt de vista pedagògic, cada un d'aquest tipus de deficiència exigeix un coneixement adequat per part del professor i un tractament específic.
  

  
  

• MINUSVÀLID: carència o dèficit que afecta a la capacitat funcional d'un subjecte i el col·loca en situació de desavantatge respecte el altres. Individu que per un defecte físic o psíquic innat o adquirit presenta una disminució funcional en relació a la resta.
  

  
  

• HANDICAP: desavantatge, obstacle. S'aplica aquest terme per significar la disminució física o mental dels minusvàlids.
  

  
  

• CAPACITAT: Poder per a realitzar un acte físic o mental ja sigui innat o a través de l'aprenentatge.
  

  
  

• NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS: subjectes que per diverses causes (psíquiques, físiques, emocionals) no s'adapten a un ensenyament normal. Mitjançant el procés educatiu es tracta que aquests subjectes puguin arribar a la formació humana i a la preparació necessària per integrar-se com a persona social i professionalment en la societat a la que pertany.
  

Diccionario de pedagogía Labor. Ed. Labor 1964

• SUBNORMAL: expressió adaptada recentment en els medis psicològics i pedagògics per designar tant als subjectes anormals per defecte com als nivell inferiors més pròxims a la clara normalitat.
  

  
  

• ANORMAL: S'anomena anormal l'individu que per els seves característiques difereix de l'individu normal. Ped. La paraula anormal es pot usar per designar els nens que, a causa de defectes o pertorbacions mentals, físiques o caracterials, no poden adaptar-se al medi educatiu o pedagògic ordinari.
  

  
  

• DEFICIENT: Anormals.
  

  
  

• MINUSVÀLID: persona amb sentiment d'inferioritat. Persona que pateix una pertorbació, una ruptura del sentiment del valer propi, tal com s'actualitzen les vivències.
  

Diccionario enciclopédico de educación. Ed. Ceac. 2003

• SUBNORMAL: sinònim de deficient mental.
  

  
  

• ANORMAL: es diu d'allò que estadísticament no s'adequa a la norma. Es diu dels membres o òrgans que pateixen malformacions físiques o disfuncions fisiològiques.
  

  
  

• IMBÈCIL: persona que degut a un estat congènit o adquirit pateix una debilitat intel·lectual que li permet desenvolupar el llenguatge oral però no l'escrit. El C.I del subjecte que pateix imbecil·litat es situa entre 25 i 50.
  

  
  

• HANDICAP: disminució de caràcter físic o mental que afecta l'individu. Hi ha de dos tipus: caracterial i físic.
  

  
  

• CAPACITAT:conjunt d'aptituds que permeten a una persona tenir èxit en la realització d'una activitat determinada.
  

  
  

• NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS: cadascun dels recursos que necessiten determinats individus que no poden seguir una educació normal degut a algun tipus de discapacitat ja sigui física psíquica o emocional.
  

  
  

• BARRERES EN L'APRENENTATGE I EN LA PARTICIPACIÓ: dificultats que presenten alguns nens i adolescents per adquirir certs coneixements. Aquestes barreres poden ser primàries o poden ser conseqüència d'una experiència insuficient, de conflictes emocionals o de problemes motors o sensorials.
  

Enciclopèdia Catalana 2009

• SUBNORMAL: Dit de la persona —infant o adolescent— que sofreix un retard mental, amb possibilitat de recuperació i, doncs, de lenta incorporació al grup dels normals
  

  
  

• ANORMAL: Infant o adolescent inadaptat a les exigències familiars i socials
  

  
  

• IMBÈCIL: Que pateix imbecil·litat
  

  
  

• IDIOTA: IDÒCIA Estat de dèficit d'intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l'individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres
  

  
  

• DEFICIÈNCIA: Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament
  

  
  

• DISMINUÏT: Persona restringida en les facultats físiques o mentals
  

  
  

• DISCAPACITAT: Dit de la persona restringida en les seves facultats físiques; minusvàlid
  

  
  

• MINUSVÀLID: Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat
  

  
  

• HANDICAP: En una competició esportiva, qualsevol cosa que causa un desavantatge en un dels competidors
  

  
  

• CAPACITAT: Plena potencialitat d'un individu per a l'execució d'una tasca física o intel·lectual o per a l'exercici d'una funció professional. Aptitud, disposició o suficiència per a fer alguna cosa

• NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS: Necessitats d'atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l'educació obligatòria per al conjunt de l'alumnat
  

  
  

  
  

  
  

1. Agrupa els termes que creguis que tenen el mateix significat en una mateixa columna. Raona la resposta. Fes un esquema de la relació que es pot establir entre aquests termes.
   

ANORMAL: designa un comportament que difereix més o menys notablement de l'observat habitualment en condicions i per individus semblants. En el llenguatge corrent aquest terme és pejoratiu, ja que suposa una deficiència psíquica inclòs una tara psiquiàtrica. Els criteris de normalitat són generalment subjectius i, en tot cas, relatius a un grup humà determinat. IMBÈCIL: persona amb oligofrènia de grau mig. Forma d'insuficiència mental que impedeix viure d'un mode autònom. MINUSVÀLID: terme referit a la persona que té, d'algun mode, disminuïda les seves capacitats físiques o psíquiques. ANORMAL: aplicat a les persones i la conducta, tot allò que s'escapa de la normalitat tant per excés com per defecte. Aquest terme s'utilitza també, indegudament, com a sinònim de subnormal o de minusvàlid. En els seus vessants intel·lectual físic i sexual. DISMINUÏT: que sofreix disminució. Persona restringida en les seves facultats físiques i mentals. ANORMAL: terme no tècnic que designaria, general malformacions físiques i disfuncions fisiològiques. Psic. Aplicat a persones o conductes que s'aparten (per excés o per defecte) d'all+o normal. Tot i així, en el llenguatge usual aquest terme s'utilitza indevidament com a sinònim de subnormal o minusvàlid, incloent tots els aspectes intel·lectuals, tant els físics o socials. MINUSVÀLID: carència o dèficit que afecta a la capacitat funcional d'un subjecte i el col·loca en situació de desavantatge respecte el altres. Individu que per un defecte físic o psíquic innat o adquirit presenta una disminució funcional en relació a la resta. SUBNORMAL: expressió adaptada recentment en els medis psicològics i pedagògics per designar tant als subjectes anormals per defecte com als nivell inferiors més pròxims a la clara normalitat. ANORMAL: S'anomena anormal l'individu que per els seves característiques difereix de l'individu normal. Ped. La paraula anormal es pot usar per designar els nens que, a causa de defectes o pertorbacions mentals, físiques o caracterials, no poden adaptar-se al medi educatiu o pedagògic ordinari. DEFICIENT: Anormals. MINUSVÀLID: persona amb sentiment d'inferioritat. Persona que pateix una pertorbació, una ruptura del sentiment del valer propi, tal com s'actualitzen les vivències. ANORMAL: es diu d'allò que estadísticament no s'adequa a la norma. Es diu dels membres o òrgans que pateixen malformacions físiques o disfuncions fisiològiques. DISMINUÏT: Persona restringida en les facultats físiques o mentals DISCAPACITAT: Dit de la persona restringida en les seves facultats físiques; minusvàlid MINUSVÀLID: Dit de la persona que té un defecte físic o mental, sia congènit o adquirit, que li impossibilita o dificulta un desenvolupament normal de la seva activitat

Tot aquest conjunt de paraules fan referència a la manca o defecte d'algun aspecte físic, psíquic o social permanent que impedeix el desenvolupament de l'autonomia de l'individu i la seva integració.

SUBNORMAL: Infant o adolescent que sofreix un retard mental però que té possibilitats de recuperació i d'integració al grup dels normals. Tot i que és difícil fixar-ne el límits, pedagògicament se cenyeix als casos recuperables, distingint-se de la normal. SUBNORMAL: Persona que el seu benestar físic, mental o ambdós pateix, per causes congènites, per malaltia o per accident una manca temporal o permanent que impedeix la seva autonomia, instrucció o feina. IMBÈCIL: persona que degut a un estat congènit o adquirit pateix una debilitat intel·lectual que li permet desenvolupar el llenguatge oral però no l'escrit. El C.I del subjecte que pateix imbecil·litat es situa entre 25 i 50. SUBNORMAL: Dit de la persona —infant o adolescent— que sofreix un retard mental, amb possibilitat de recuperació i, doncs, de lenta incorporació al grup dels normals

Aquest grup de paraules tenen un significat similar a les del grup anterior amb la diferencia que aquestes, les segones, remarquen la diferenciació entre les mancances temporals i les permanents.

IMBÈCIL: debilitat mental profunda. El C.I. es situa entre 30 i 35. IMBÈCIL: Segon grau de la debilitat o del retard mental congènita o tempranament adquirida al nivell intel·lectual de l'imbècil. Està comprès entre un nen de 2 anys i un de 7 i el se C.I oscil·la entre 30 i 50, per la qual cosa necessita una cura constant, no pot comunicar-se amb els seus semblants, el llenguatge escrit, però pot realitzar algunes activitats simples. IMBÈCIL: Que pateix imbecil·litat IDIOTA: IDÒCIA Estat de dèficit d'intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l'individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres

Aquests conceptes es relacionen entre sí pel fet que només es basen en la part intel·lectual de la persona identificant el seu C.I igual o inferior a un infant de 7 anys.

DEFICIENT: nen en desavantatge amb els altres, ve per una deficiència específica ( sensorial o motriu), per una insuficiència mental, o per una malaltia física (cardíaca o respiratòria). Aquesta noció de dèficit, molt general, que té diversos graus de gravetat, s'aplica al conjunt de nens que necessiten mesures assistencials o una educació especialitzada. DEFICIÈNCIA: Insuficiència de la activitat d'un òrgan o d'una funció física o mental. Deficiència instrumental: retard en el desenvolupament de les funcions instrumentals de la intel·ligència ( llenguatge, organització de la percepció de l'espai i del temps). Deficiència mental: retràs mental. Deficiència pràxica: retard o insuficiència d''adquisició de la pràxia ( activitats motores coordinades en funció d'un objectiu i automàtiques en la major part. DEFICIENT: persona que pateix una deficiència orgànica o psíquica. L'adjectiu deficient va substituint-se paulatinament al concepte de minusvàlid o subnormal. DEFICIÈNCIA: en general carència o falta d'alguna cosa, insuficiència en el funcionament. Implica per tant una anomalia. Les causes poden ser endògenes i exògenes. Segons el tipus d'organisme o funció on apareix la carència, es poden establir les següents classificacions: físiques o psíquiques. Ed. Especial: des del punt de vista pedagògic, cada un d'aquest tipus de deficiència exigeix un coneixement adequat per part del professor i un tractament específic. SUBNORMAL: sinònim de deficient mental. HANDICAP: disminució de caràcter físic o mental que afecta l'individu. Hi ha de dos tipus: caracterial i físic.

Els termes es relacionen per la carència o falta d'alguna cosa que impedeix el correcte funcionament de l'individu.

CAPACITAT: possibilitat de desenvolupar funcions motrius i processos de pensament. CAPACITAT: Propietat de contenir fins a un límit determinat. Psic. Possibilitat de desenvolupar una activitat o de portar a terme quelcom fins al final, en referència a funcions motrius i processos mentals. CAPACITAT: Poder per a realitzar un acte físic o mental ja sigui innat o a través de l'aprenentatge. CAPACITAT: conjunt d'aptituds que permeten a una persona tenir èxit en la realització d'una activitat determinada. CAPACITAT: Plena potencialitat d'un individu per a l'execució d'una tasca física o intel·lectual o per a l'exercici d'una funció profesional. Aptitud, disposició o suficiència per a fer alguna cosa

Aquest terme no es relaciona amb cap altre ja que defineix el conjunt de propietats que té una persona i que al llarg de la vida va desenvolupant a través de les activitats.

HANDICAP: desavantatge, obstacle. S'aplica aquest terme per significar la disminució física o mental dels minusvàlids. BARRERES EN L'APRENENTATGE I EN LA PARTICIPACIÓ: dificultats que presenten alguns nens i adolescents per adquirir certs coneixements. Aquestes barreres poden ser primàries o poden ser conseqüència d'una experiència insuficient, de conflictes emocionals o de problemes motors o sensorials. HANDICAP: En una competició esportiva, qualsevol cosa que causa un desavantatge en un dels competidors

Es relacionen aquestes paraules per fet que fan referència a obstacles que es poden trobar per convertir les capacitats de l'individu en competències

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS: cadascun dels recursos que necessiten determinats individus que no poden seguir una educació normal degut a algun tipus de discapacitat ja sigui física psíquica o emocional. NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS: Necessitats d'atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l'educació obligatòria per al conjunt de l'alumnat NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS: subjectes que per diverses causes (psíquiques, físiques, emocionals) no s'adapten a un ensenyament normal. Mitjançant el procés educatiu es tracta que aquests subjectes puguin arribar a la formació humana i a la preparació necessària per integrar-se com a persona social i professionalment en la societat a la que pertany.

Aquests termes són relativament moderns i s'agrupen conjuntament perquè destaquen les ajudes que necessiten determinats individus per poder desenvolupar-se correctament.

ANORMAL: Infant o adolescent inadaptat a les exigències familiars i socials

Aquest concepte tot i tenir relació amb altres termes crida l'atenció que només fa referència a l'àmbit social.

CAL REMARCAR QUE, EN GENERAL, TOT I QUE HI HA MOLTS CONCEPTES AMB SIGNIFICATS SIMILARS, AMB EL PAS DEL TEMPS AQUESTS S'HAN ANAT CONCRETANT.

1. Quins d'aquests termes són al teu entendre els més pejoratius i estigmatitzadors? I quins menys? Raona la teva resposta.
   
   

   
   

Des del nostre punt de vista, a nivell general denotem com a més pejoratius els termes imbècil, disminuït, idiota i deficient. I com a menys pejoratius subnormal, diferent i minusvàlid.

Fem aquesta distinció per com hem vist utilitzats aquests termes en la nostra societat. Tot i això , creiem que no és així en tots els casos ja que també s'ha de tenir en compte el context en el qual utilitzem aquests termes. És a dir, segons la intencionalitat de qui diu el terme denota més o menys pejorativitat.

d) Contrasta la teva reflexió personal i de grup amb el contingut que s'assenyala al llibre de Fernández Iglesias, José Luis (2007). Guía de estilo sobre discapacidad para profesionales de los medios de comunicación. Madrid: Ed. Real Patronato sobre discapacidad.

Partint de totes les definicions que hem trobat sobre els diferents termes relacionats amb la discapacitat hem observat l'evolució d'aquests en els diferents diccionaris i enciclopèdies al llarg dels anys.

Després d'observar això, es pot relacionar amb el llibre de Fernández Iglesias ja que aquest també fa una evolució del significat al llarg dels anys:

• "1910 se les denomina como anormales
  
• 1930 de inútil
  
• 1931. El psiquiátrico es una institución, un hospital específico para enfermos mentales. El denominar a los enfermos mentales como enfermos psiquiátricos trae consigo una serie de consecuencias que se traduce en una línea de política social de (no) rehabilitación e integración determinada, y por tanto no favorece su normalización
  
• 1970 subnormal
  
• Constitución de 1978 se emplean indistintamente los términos minusvalía y discapacidad."
  

Com es veu en aquests fragments el mot utilitzat per designar a un discapacitat va canviant al llarg de l'època tenint el compte el concepte que es té d'aquestes persones i quin és el seu paper dins la societat.

Els termes que s'utilitzaven anteriorment, a dia d'avui, són mots empleats despectivament. Segons el grau d'insult cap a l'altra persona s'utilitza un terme o un altre depenent també del que es posi de mode dins la societat actual. Per exemple, per nosaltres és molt més pejoratiu dir imbècil que no pas subnormal.

En el llibre de Fernández Iglesias remarca la utilització d'aquests termes coma pejoratius de la següent manera:

"Lo cierto es que el lenguaje peyorativo ha acompañado siempre a todos los colectivos discriminados de la sociedad por parte de un sector de la población que se considera a sí mismo como "normal", y que utiliza un lenguaje despectivo, e incluso insultante, para referirse al colectivo objeto del comentario."

A mode de conclusió, pensem que, relacionat amb la frase del llibre "Se utilizan etiquetas genéricas para los grupos de personas con discapacidad. Lo razonable es poner el énfasis en las personas, no en las discapacidades.",el més important és el canvi de pensament en la societat, és a dir, deixar de donar tanta importància a catalogar a discapacitats i començar a valorar a les persones, en general, per les característiques de cadascuna.

1. Analitza les diferències més significatives entre la Classificació Internacional de deficiències, discapacitats i minusvalidesa de l'OMS de l'any 1980 –l'ICIDH- i la Classificació Internacional del funcionament de la discapacitat i d ela salut de l'any 2001 –l'ICIDH-2-.argumenta la resposta.
   

En termes generals, del primer que ens podem adonar és que a l'OMS en definir aquests conceptes al 1980 només té en compte els aspectes mèdics i no el conjunt de factors BIO_PSICO_SOCIALS que envolten la persona. És per aquest motiu que defineix malaltia com el conjunt de fenòmens que es produeixen en un organisme viu que pateix l'acció d'una causa morbosa i reacciona contra ella. Amb això el que pretén és crear un llenguatge comú, unidireccional.

Un altre aspecte a destacar és el canvi de títols, on el terme deficient desapareix donant més importància al concepte discapacitat i als diferents estats de salut deixant de banda els conceptes deficient i minusvàlid. Possiblement sigui per l'evolució d'aquestes paraules i els seus significats en el pas del temps, tal i com hem pogut observar en la recerca feta anteriorment.

Fent referència a l'evolució de significats cal destacar que, amb el pas del temps, s'han anat generalitzant els conceptes però alhora concretant els significats. És a dir, molts conceptes s'han anat agrupant i donant lloc a un significat més específic. També cal dir que actualment no només es tenen en compte factors interns de la persona sinó que quan parlem de malaltia també es tenen en compte factors ambientals i personals, entenent a la persona com un tot.

Finalment, i com a conclusió, dir que amb el temps i, tal i com es demostra a la classificació internacional del funcionament, discapacitats i estats de salut del 2001 el concepte de malaltia i tot allò que aquesta comporta està esdevenint quelcom inclusiu on, com ja hem dit anteriorment, es té en compte a la persona com un tot.